Definició
Referència als versos inicials de l’«Assaig de càntic en el temple», de Salvador Espriu (dins El caminant i el mur, 1954), probablement un dels poemes més al·ludits de la nostra literatura, tant per aquests versos (sobretot el mític «nord enllà») com pels finals, «aquesta meva pobra, | bruta, trista, dissortada pàtria».
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Etimologia de desvetllat
De desvetllar, de vetllar, del llatí vigilare, ‘estar despert; vigilar’, derivat de vigere, ‘tenir vida, vigor; estar desvetllat’.
Usos
Després em van dir que havia estat un escamot falangista i que en aquells moments la parella de policies que enviaven des de Via Laietana, que era allà al costat mateix, casualment s’havien allunyat de l’entrada del Palau perquè havien anat a fer un cafè i a l’Adrià li van venir unes ganes irreprimibles d’anar a viure a Europa, nord enllà, on diuen que la gent és neta i culta i lliure, i desvetllada i feliç i té pares que t’estimen i no se’t moren per culpa teva.
Jaume Cabré, Jo confesso (Barcelona: Proa, 2011)Així doncs, crec que és molt important que s’entengui que el problema no és la recessió, sinó el model de creixement en què estàvem instal·lats. Mentre creixia el PIB, el país s’empetitia. Per tant, la solució no és tornar a créixer al preu que sigui, sinó fer-ho d’una altra manera, orientant-lo no tan sols a satisfer la humana cobdícia, sinó a fer una societat més rica, també, però sobretot més neta i noble, culta, lliure, desvetllada i feliç.
Salvador Cardús, «La crisi de veritat» (Avui, 21 de novembre del 2009)
Tema de la setmana
Al·lusions poètiques