[23 de juny del 1951]  Això de la democràcia, a Europa, se n’està anant en orris. Només en queda el nom, només en fan la farsa. Els comunistes anomenen la seva tirania fanàtica «democràcia popular». I els anticomunistes més influents ara diuen que ells són la «democràcia cristiana». Els altres, els demòcrates vells, que venen del 1789, ja no saben a quina paret toquen.

Gaziel, Meditacions en el desert (Barcelona: L’Altra, 2018), pàg. 291

Feia molts anys que treballava en un volum extensíssim sobre el simbolisme de la sardana vist sobre el panorama general de la dansa en el Mediterrani, cosa imponent. Però, com molts erudits d’aquest ordre, la seva confusió era inextricable i espessa. A còpia d’acumular milers de detalls petits, insignificants, a base de tanta profunditat i d’una informació tan completa, arribava un moment que ningú —ni ell mateix— no sabia a quina paret tocava, ni hi entenia res.

Josep Pla, «El cercle de Berlín», dins La vida amarga (Barcelona: Destino, 1967)