Definició
No estar d’humor, no anar de bromes o de coses insubstancials; desentendre’s d’una cosa.
«Deixa’m tranquil, que no estic per orgues», va respondre Aznar quan Rajoy li va demanar que li fes unes quantes classes de català en la intimitat.
Etimologia
El mot orgue ve del llatí organum, i aquest, del grec órganon, ‘eina; instrument; orgue’, derivat d’érgon, ‘acció, obra’.
Usos
«I vosté, ¿què volia?», li deia alta i erecta la reina de la plaça.
Els treballs perduts (València: Tres i Quatre, 1989), pàg. 21
«Jo no res. Posar pau.»
«Escolte, ¿vosté ve al mercat a comprar o a ficar el nas on no l’han cridat?» El mirava amb ulls de justa còlera i s’inflava rítmic el davantal seguint el panteix del pit insigne.
«No, no senyora, no. Vull dir, pose-me’n una dotzena.»
«¿De rossos o de blancs?»
«¿El què?»
«Els ous, ¿què han de ser?»
«És igual, és igual. ¿Quant costen?»
«Cent cinquanta, els grossos.»
«¿Tant?»
«Mire, no estic per orgues, ara. Si li pareixen cars els ous, es compra una gallina.»
Una gallina, justament, ¿per què no havia de comprar-me una gallina?
Tema de la setmana
Els treballs perduts, de Joan F. Mira