Definició
Expressió de menyspreu i d’impaciència amb què es contesta una negativa; expressió per a donar entenent que tant se’ns en dóna que una cosa no sigui o s’esdevingui.
Si no vols venir, ni mai!
No vols deixar-me els teus apunts? Ni mai! Ja trobaré qui me’ls deixarà.
Etimologia de mai
Del llatí magis, ‘més’, per una evolució fonètica condicionada pel fet d’anar seguit de no en la combinació mais no.
Usos
—He fet cafè.
Francesc Serés, «La petita història de les històries sense història», dins La pell de la frontera (Barcelona: Quaderns Crema, 2014), pàg. 12
—Ah! —en comptes de cafè la cafetera fa infusions, un cafè americà llarguíssim que en Juli beu tot el dia.
—És molt bo, el millor que he fet mai. Cada vegada em queda més bé —efectivament, aigua—. ¿Vols una mica de llet?
—¿A la Quina també li dónes cafè?
—Pobra Quina, mira-te-la… Ja ha fet tot el que havia de fer… Li comencen a caure les dents, draps i ferros vells, el dimoni ens estira la pell.
—Aigualit i fred, Juli.
—Anem a fer-ne més.
—Més no, si us plau. Mirem de fer-lo millor.
—Ni mai!Kesler no considerava que fos una gran ganga, però admetia que el preu —vuit milions—, tenint en compte els fums del barri, no era exagerat. «El trobo massa petit». «Doncs ni mai. Passi-ho bé». Les dones sempre queixant-se, les dones sempre aspirant a més, i tu havent de treballar per pagar-ho.
Núria Perpinyà, Una casa per compondre (Barcelona: Empúries, 2001), pàg. 170
Tema de la setmana
Locucions i frases fetes proposades pels subscriptors. La d’avui és un suggeriment de Joan Manel Claveria, que ens diu que és una expressió molt comuna a Lleida.
De petita ho dèiem molt, petits i grans, a Lleida. Ara fa molts i molts anys que no ho sento a ningú. (a Barcelona)