Definició
Etimologia
Possiblement deformació de ratbuf, ‘rata d’aigua’ (compost amb el llatí bufo, -onis, ‘gripau’); per tant, no tindria res a veure amb els naps ni amb el verb bufar.
Usos
Era sempre la mateixa història. Els detalls canviaven una mica de dissabte a dissabte. De vegades allargava més un episodi o dibuixava amb més precisió un personatge, fins a aquell moment secundari. Les línies mestres de la història, però, eren sempre les mateixes. Nosaltres la hi demanàvem. No en volíem d’altra. No ens cansàvem mai d’escoltar-la.
Emili Teixidor, «Ara ja no canten», dins Sic transit Glòria Swanson (Barcelona: Edicions 62, 1988), pàg. 96
Es tractava d’un fet ocorregut al poble ja feia anys, quan l’àvia Pepa era una noia, gairebé una nena, una fadrina, un napbuf, com ara tu, o com ara tu, o com ara tu…Aleshores Polifem va recordar que feia molt de temps ja li havien predit que Ulisses d’Ítaca li malmetria l’ull i el reduiria a la ceguesa.
Homer, L’Odissea, versió d’Albert Jané (Barcelona: Bambú, 2012)
—Qui s’ho podia pensar, que aquell napbuf havia de ser el temible Ulisses d’Ítaca —es va dir amargament, a si mateix, Polifem—. Jo me l’imaginava com un gegant, alt i poderós.
Tema de la setmana
Maneres de dir ‘nen’ o ‘noi’
https://twitter.com/rodamots/status/1232583348981260288
Al meu poble natal, Vilobí d’Onyar (La Selva) havia sentit anomenar “mitjacerilla” a la persona de poca alçada o escassa de forces per l’edat que té.