Definició
Ferida, solució de continuïtat en un teixit orgànic amb pèrdua de substància, produïda per un cop o una causa morbosa.
Curar una nafra. Estava ple de nafres.
(per ext.) Una soca plena de nafres.
Etimologia
De nafrar, probablement del llatí naufragare, ‘patir naufragi’, que més tardanament prengué el sentit de ‘fer malbé, danyar, ferir’ i en castellà antic donà nafregar, ‘fer-se malbé; causar dany’, i en portuguès antic nafragar, ‘inutilitzar’.
Usos
Una vegada s’esdevenc que un home fou nafrat a mort. Aquell home hac una nafra en la cara. Lo metge primerament pensà d’aquella nafra que primerament viu, [però] l’home nafrat havia una nafra mortal en lo ventre, per la qual perdé tanta de sang dementre que el metge li adobava la nafra de la cara, que per aquella [altra] nafra morí.
Ramon Llull, Llibre d’Evast e Blaquerna (1283)Aleshores va buscar-me una partitura, una cançó molt simple, i a dalt de cada nota m’hi va posar el nom perquè jo no els sabia, els noms de les notes. I em va dir, la setmana que ve ens veurem el mateix dia i t’has de saber les notes de memòria, i has de saber tocar aquesta cançó. I jo vaig tornar a la platja a estones, quan no havia d’anar a l’abocador, i vaig practicar i practicar tot el que m’havia dit la mestra. Em vaig fer nafres als dits de tant tocar, però m’era igual, no sentia el mal, només sentia que, a poc a poc, m’anava sortint una melodia d’aquella caixa de fusta. Sentia que estava aconseguint agafar la música, que la tenia, que ja gairebé era meva. I, al cap de quatre o cinc setmanes, la mestra va agafar la meva mare i li va dir que ella no em podia ensenyar res més, que havia d’anar a classe de violí.
Blanca Busquets, La casa del silenci (Barcelona: La Rosa dels Vents, 2013)
Tema de la setmana
Blaus, trencs i nafres
Sovint oblidem la paraula “nafra” i usem el barbarisme “llaga”. Poques vegades sento: “Ha posat el dit a la nafra”.
Segons el DIEC, l’entrada ‘llaga’ diu: f. Nafra, úlcera. D’acord?…
Segons el DCVB, l’entrada ‘llaga’ diu:
LLAGA f.
Etim.: del cast. llaga, com ho prova la ll inicial procedent de pl llatina i el fet de no trobar-se documentat aquest mot en català antic.
A Elna (Rosselló) la gent fa servir, més aviat, la paraula “encet” o “encetada”.
Ex: Amb el ganivet, m’he fet un encet a la mà esquerra.
Ex: Va caure d’escaire i se va fer una bonica encetada al colze.
I el verb corresponent és el verb “encetar”.
Ex: Se va encetar les cames en travessar un marge ple d’arces.
http://rodamots.cat/encetar/