Definició
Ratapinyada, ratpenat, mamÃfer quiròpter de les famÃlies dels vespertiliònids, dels molòssids i dels rinolòfids.
Al congost de Terradets (Pallars Jussà ) hi ha la cova dels Muricecs.
Etimologia
Del llatà mure-caecu, compost del llatà mÅ«s, mÅ«ris, ‘rata, ratolÃ’ i caecus, ‘cec’.
Usos
La caiguda del teatre, comunicat amb el cafè a través d’una gran porta amb cortines de vellut, fou més dramà tica. Per un cà lcul erroni dels punts precisos on calia lligar els cables d’acer, la primera estirada de les mà quines va resultar insuficient; amb prou feines provocà una sacsada del sostre i l’estrèpit d’un vol imprevist de muricecs; fins la tercera temptativa, després d’una coral blasfematòria dels operaris, una mica neguitosos per la volada de rates pinyades, no aconseguiren enderrocar-lo.
Jesús Moncada, Camà de sirga (Barcelona: La Magrana, 1988), pà g. 80Puja una veu a l’hora del capvespre
Joan Vinyoli, «Campanes al vespre», dins Domini mà gic (1984)
comunicant la mort.
                                     Eh! De la vida,
respon algú?
                        La nit és una falda?
Feresa fa: tot voleteja, rà pid
muricec gris; sols tinc ja les engrunes
de pa mullat dels mots; que se les mengin
els coloms del silenci per si poden fer-ne
parrups a les cornises de la llum
del dia nou.
                      Campanes
branden llavors, quietes.
                                              Mor el temps.
Tema de la setmana
Altres maneres d’anomenar alguns animals
A Elna: RATAPENERA
La paraula muricec m’ha fet molta grà cia perquè el meu pare de Torrelameu (Lleida) sempre n’ha dit [asmulisec], no sap com s’escriu, però tots els de casa usem aquesta paraula. Jo ho hauria escrit ‘esmulisec’, però vista la vostra paraula, penso que deu venir de la mateixa arrel. I potser la L en realitat era una R i ho va tergiversar ell (des de jovenet que va marxar del poble i va venir a viure a Sabadell).
Grà cies per acompanyar-nos cada dia amb un mot. Cada dia som una mica més savis i també ens refresca la memòria agradablement.