La Sílvia, ja que hi era, endreçà una mica el dormitori. En Lluís tenia la dèria de llençar la roba interior per terra a mida que avançava cap a la cambra de bany. El cos de pijama, de seda, aquí, els pantalons allà, i, també, els calçotets i la samarreta del dia abans. A en Lluís, li agradava canviar cada dia de muda i dos cops de camisa, al matí i a la tarda. Els colls, amb el frec de la pell, s’embruten, deia a la Sílvia. Però les camises d’en Lluís que la Sílvia tirava a la rentadora eren impecables i no calia passar-hi abans el dit amb la crema especial per a colls i punys que anunciaven a la tele.

Montserrat Roig, El temps de les cireres (Barcelona: Edicions 62, 1977), pàg. 39

El temps no passa inútilment.
El camí és llarg i no pas
sempre recte. A voltes cal
canviar de ruta, i a cada
contrada podem trobar nous
paisatges, no sempre del tot
nítids, però el gest fidel
que conferim a cada muda 
ens dóna la certesa que 
no hi ha certeses.

Quima Jaume, «Empremtes d’amor»