Definició
Conjunt de deu mil persones o coses; per extensió, un nombre immens.
Miríades d’estels poblen el firmament.
La ciutat es desperta amb una miríada de sons.
Etimologia
Del llatí tardà myrias, -adis, i aquest, del grec myriás, -ádos, ‘en nombre de deu mil; innombrable’, derivat de mýrioi, ‘deu mil’, plural de myríos, ‘innombrable’.
Usos
És un somni
que he tingut:
el temps quedava quiet
res no es movia.Lentament l’esfera
del desig es desfeia
en miríades de petites
partícules.I era així com,
Montserrat Abelló, Al cor de les paraules. Obra poètica 1963-2002 (Barcelona: Proa, 2002)
plàcidament,
sense dolor moria.Ras i curt: cada cop que llegeixo, que escolto, que penso, que somio, que escric o parlo, neix i creix en mi l’impuls irrefrenable d’analitzar cada fragment del discurs, de disseccionar cada partícula i, sobretot, de derivar cada paraula, de recórrer els seus segles d’història, les seves inflexions, els múltiples i dissemblants sentits que ha rebut de la miríada de boques que l’han pronunciada. Arrossegat per aquesta torbonada, sempre desitjo emprar el llenguatge en el seu sentit etimològic i no puc estar-me de valorar les aplicacions de cada mot, el seu origen, textura i tamís segons els encaixos de cada parlant, època o context.
Lluís Muntada, «Etimologies», dins Canvi d’agulles (Barcelona: Proa, 2003)
Tema de la setmana
«Sento que dels molts mots | que diem | n’hi ha tants que no recordo», fan uns versos de Montserrat Abelló (Tarragona 1918-Barcelona 2014). Amb RodaMots podrem recordar-ne uns quants… mots miscel·lanis