La universitat li estava obrint generosament les portes; no valia a badar, havia de superar bé els exàmens. La Colomer el mirava de bon ull —ell hauria gosat pensar que de molt bon ull—. Això potser l’acovardia; les dones de trenta-cinc anys no eren el seu fort, i molt menys folrades de cuiro i amb els cabells crespats i rojos.

M. Àngels Gardella, La pluja del sud (Barcelona: Edicions de l’Eixample, 1995)

Però si un vespre el conjugal orgull
et fa condescendent i el mires de bon ull,
caldrà que ell sigui el pidolaire,
i que et demani el bes que et fugiria,
i que te’n senti grat sense ironia,
i que et prometi no retreure’l gaire.

Guerau de Liost [Jaume Bofill i Mates], «Conjugal», dins Sàtires (1929)