Definició
Substància que, introduïda en l’organisme animal, pot produir un efecte morbós o causar la mort.
Als pots on hi ha metzines, s’hi posa sovint una etiqueta amb una calavera.
«Poques metzines no maten»: es diu per llevar importància a una cosa que es considera nociva, però que per la seva poca quantitat no pot fer mal.
Etimologia
Del llatí medicina, ‘ciència mèdica; medicament’, substantivació de l’adjectiu medicinus, ‘propi del metge’, derivat de medicus; antigament aquest mot tenia el sentit de ‘medicina’.
Usos
Tothom robava i a tot arreu es robava. L’habilitat en l’escamoteig era un mèrit cívic i els més lladres passaven per herois quan eren sorpresos. Al comandament sabien el que passava, però les mesures destinades a evitar-ho esdevenien inoperants per indecisió. El relaxament de costums que naixia d’aquest enviliment era aprofitat pel nazisme de cara a una revenja pòstuma. La metzina es difonia sense cap contenció. Miserables i privilegiats, famolencs i farts, egoistes i generosos, tots eren víctimes a cadascuna de les respectives situacions.
Joaquim Amat-Piniella, K.L. Reich, XV (1963)Desdenyo el vi, menyspreo la mel, no vull res més que el gust de les besades. Ni el tremolor de l’aigua ni els remolins del cel no igualen l’onejar del teu cos en el meu llit. Ah, el perfum, ah, la metzina dels teus llavis, flors verinoses.
Maria Mercè Marçal, La passió segons Renée Vivien (Barcelona: Columna, 1995)
Tema de la setmana
Mots que amb el temps han pres un sentit diferent del que tenien originalment.