Quan va estar curat, em va confessar que gairebé lamentava no tenir cap altra malaltia de poca importància que calgués tractar mentre encara era de vacances. El vaig examinar, malauradament estava més sa que un gra d’all. Li vaig preguntar si almenys tenia alguna passió. «No», va contestar, «tret de la música no en tinc cap ni una». Com vostè sap, la música també és la meva passió. I, en resum, la música va ser el que ens va convertir primer en aliats, i més endavant en amics.

Joseph Roth, «Triomf de la bellesa» (1934-1935), dins Històries d’exili (Lleida: Pagès, 2020), traduït de l’alemany per Pilar Estelrich i Montserrat Franquesa, pàg. 89

Molts hem arribat al punt que quan entres a una botiga o a un restaurant i t’atenen en català, quasi plores de l’emoció. Després has d’escoltar aquests quatre borinots —sempre treuen els mateixos, és curiós que no en tenguin d’altres entre tants de milions d’habitants que hi ha a Catalunya— fent de màrtirs en nom del castellà i a dir bestieses com que el castellà està perseguit a Catalunya o en perill d’extinció. Només és suficient fer una volta per Barcelona per comprovar que el castellà està més sa que un gra d’all.

Conxa Forteza, «Ciutadans de segona», Diari de Balears, 16 d’abril del 2007