Definició
Dit petit de la mà.
En certes cultures es vinculen els menovells de dues persones que fan una promesa.
També: dit petit, dit xic, dit xicotet, dit menut, dit auricular, menuell, manuelet (val.), gorrí, gorrinet, gorrinxet, corrunxet o gorrinyeu (val.), sa porcelleta (mall., men.)…
Etimologia
Pot resultar d’un diminutiu llatí del tipus adjectiu minuus, ‘petitó, minso, mancat’, però també és possible que hi hagi hagut convergència amb un diminutiu de minimus, ‘mínim, el més petit’.
Usos
Ara, escrivint, encara em fan mal els dos dits de la mà dreta que m’esclafà una pedra sobre el braç del tron, he de portar l’anell papal en el dit menovell i de vegades em costa gran esforç mantenir ferma la ploma, avui és la vespra de Sant Jaume apòstol i vaig començar a escriure aquesta memòria l’endemà de Sant Josep, dos o tres fulls cada dia, per la Mare de Déu d’agost hauré arribat als fets presents i podré descansar.
Joan F. Mira, Borja papa (València: Tres i Quatre, 1996)La casa gran i la petita eren tan juntes, que semblaven com si fossen els dits d’una mateixa mà; el dit del mig i el dit menovell. I si un dia les hagueren enderrocades trobe que ningú no sabria a quina de les dues pertanyia la paret mitgera. A la gran vivíem nosaltres i a la petita els masovers.
Carmelina Sánchez-Cutillas, Matèria de Bretanya (València: Tres i Quatre, 1976), pàg. 125
Tema de la setmana
Els dits de la mà tenen noms
Veig que hi ha coincidència entre diccionaris a definir el menovell com a “auricular”. De quina “orella” deu venir aquest “auricular”?
Segons el diccionari Fabra:
Dit auricular o simplement auricular m., el dit xic de la mà, que la seva petitesa permet d’introduir en el conducte auricular.