Definició
1 Teoria política de Maquiavel, que defensa els interessos de l’Estat per damunt de qualsevol consideració ètica o moral.
2 Dit de la política sense escrúpols.
3 (fig.) Actitud del qui cerca d’aconseguir els seus fins amb astúcia, duplicitat, mala fe.
Etimologia
De Maquiavel, catalanització del nom de Niccolò Machiavelli (1469-1527), polític i escriptor florentí, forjador d’una teoria política basada en l’absència d’escrúpols.
Usos
Del cristianisme conserve la simpatia per la figura de Jesús, líder modest allunyat de dogmatismes i pompositats, el convenciment que l’amor al proïsme és indispensable i no pot ser substituït per l’adhesió a la Història, cert interès perquè m’entenga la gent corrent més que no els savis, una hostilitat total al maquiavel·lisme, i el convenciment que la manca d’una ètica és el que va fer que s’esfondrara el socialisme real. Cal dir que tot el que encara m’uneix a la figura del Crist em distancia de l’Església catòlica i que fa anys que no podria concebre un déu mascle.
Josep Vicent Marqués, Tots els colors del roig. Quasi unes memòries ideològiques (València: Tres i Quatre, 1997), pàg. 29Ja se sap que, quan baixa el preu del diner, puja el preu de les sabates i dels ous ferrats i que, quan baixen els valors de renda, pugen els valors industrials, que el preu de la terra segueix el preu de l’or. Això, ho saben les criatures de bolquers i els borsistes, malgrat que aquests senyors són d’un maquiavel·lisme tan repatani que es veu de seguida que només diuen el que els convé.
Josep Pla, «Els diners», Humor, candor… (Barcelona: Destino: 1973), pàg. 170
Aquesta quinzena
Termes relacionats amb la política