Definició
Artesà que fabrica panys, claus i objectes de ferro.
«En els teus afanys, no te fiïs de manyans» (Mallorca): vol dir que en tot convé deixar obrar els tècnics acreditats, i no refiar-se dels aprenents o inhàbils. (A les Balears, un «manyà» també pot ser ‘El qui treballa defectuosament, sense prou coneixença de l’ofici’.)
Etimologia
De manya, probablement del llatí vulgar mania, ‘destresa’, derivat de manus, ‘mà’.
Usos
Com sabeu o hauríeu de saber, la gent de la burgesia, o de les classes benestants si preferiu dir-ne així, no acostuma a preguntar «en què treballa ton pare?» o «a què es dedica ton pare?», sinó «ton pare què és?». Es treballa de manyà, de dependent de botiga o de perruquera, però només s’és metge, notari o propietari, que són professions amb prou substància per a omplir un verb tan metafísic com el verb ser.
Josep Vicent Marqués, Tots els colors del roig. Quasi unes memòries ideològiques (València: Tres i Quatre, 1997), pàg. 9I els manyans oh, els manyans!
Joan Salvat-Papasseit, «L’ofici que més m’agrada» (Óssa menor, 1925)
De picar mai no es cansen:
pica que picaràs i s’embruten els dits;
però fan unes reixes i uns balcons que m’encanten,
i els galls de les teulades
que vigilen de nits.
I són homes cepats
com els qui més treballin.
Aquesta quinzena
Oficis