manobre m i f

Definició

Obrer que ajuda el paleta en totes les feines que no necessiten gaires coneixements de l’ofici.

Quan van decidir de restaurar l’ermita, el mestre d’obres va comparèixer acompanyat d’un paleta i un parell de manobres.

Etimologia

Compost de i obra, inicialment ‘mà d’obra, materials i conjunt de constructors’, amb pas de l’abstracte a l’agent, en masculí, com guàrdia, guaita.

Usos

  • «Somos los tres mosqueteros»
    del ram de la construcció.

    Del ram de la construcció
    som tècnics especialistes,
    del ram de la construcció,
    i al que ens digui manobres
    li fotem cop de maó.

    I al que ens digui manobres
    li fotem cop de maó,
    que ara estudiem per correu
    i aviat serem mestres d’obres.

    La Trinca, «Els tres mosqueters», al disc Xauxa (1972)
  • No volia fer murals? Doncs, no serà per murs de pedra! De feina, rai. Només cal tenir ganes de fer-la, li deien els capatassos. En un any, va aprendre els ets i uts de la construcció. Després, va contractar uns quants manobres. No va trigar gaire a tenir una bona pila de diners i a ser coneguda en el ram. Ja no freqüentava els cercles artístics. Se n’hi haurien burlat.

    Núria Perpinyà, Diatomea (Barcelona: La Magrana, 2023)

Tema de la setmana

Oficis relacionats amb la construcció

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

picapedrer -a