Definició
Sobrenom, a vegades de caràcter pejoratiu, que es posa a algú, pres d’alguna qualitat, d’algun defecte, d’algun vici, etc.
Molts alumnes posen malnoms als mestres i molts mestres posen malnoms als alumnes.
Etimologia
Usos
En fi, s’acaba demanant a l’enquestat una llista, tan extensa com ho permet el seu record, dels pobles i poblets dels voltants, propers o llunyans, i dels adjectius ètnics o malnoms amb què són coneguts els habitants de cadascun d’aquests pobles: no solament és sovint l’únic mitjà d’obtenir aquests adjectius interessants (que en el poble, generalment, hom afecta d’ignorar), sinó que ben sovint sorgeixen així moltes variants que cadascú es guarda prou d’usar en parlar del seu propi poble, passant aquestes formes per bàrbares, antiquades, incorrectes o fins injurioses.
Joan Coromines, «A tall de pròleg» (Onomasticon Cataloniae, vol. 1, Barcelona: Curial, 1989), pàg. IXPosar malnoms és tot un art, i això els que som de poble ho sabem per experiència. El malnom, perquè qualli i perduri, ha de complir uns requisits. Ha de ser humorístic, ha de condensar en una o dues paraules la característica fonamental de la víctima i, sobretot, no ha de ser obvi o gruixut. Per entendre’ns, no té gràcia que a un home lleig se li digui «el lleig». Als pobles, el malnom es posa per simplificar, però a les empreses o a les escoles, es fa amb motius catàrtics. L’amo o el mestre reben per l’esquena.
Empar Moliner, «El malnom» (Quadern d’El País, 7 de febrer del 2008)
Tema de la setmana
El prefix mal- (del llatí male, que significa ‘mal’ o ‘malament’) és molt útil per a construir paraules compostes; aquests dies en veurem unes quantes.
Bona diada de St. Jordi!!! La paraula malnom l’he apresa de gran. De petit, al meu Vilobí d’Onyar natal, això de dir malnoms en dèiem dir “motius”. No sé si també passa en algún altre lloc.
També: Renoms, motius, malnoms i noms de casa, d’Enric Moreu-Rey, editorial Millà, 1981
A Eivissa, malnom també significa “nom de casa”, apelatiu que és molt necessari en un lloc tan petit i on tants noms i llinatges es refereixen. Per tant, no sempre és pejoratiu.
Al País Valencià, com a Eivissa, malnom no és pejoratiu sinó el “nom de casa” o millor “de família” ja que pel sistema d’herències no va tan associat a terres i propietats. Permeteu-me un acudit que corre per Pego: “Aquell tros de carrer es diu “el Vaticano”, sabeu el perquè? Perquè hi viuen els fills de Paresant”. Jo sóc de Mallorquí, per cert.
L’observació d’en Ferran L. Naya és molt oportuna i goso dir que el “nom de casa” no és exclusiu del País Valencià i Eivissa (potser ell ho diu de “malnom” més que de “nom de casa”). Josep Pla se’n serveix sovint, per exemple en dos casos del “ Quadern gris”