mal de cor

Definició

Defalliment, sensació de buidor a l’estómac, produïts per la gana.

Ahir no vaig menjar res en tot el dia i a l’hora de sopar em desfeia de mal de cor.

Usos

  • Vaig encarregar als meus alumnes de Girona que em fessin frases d’exemple amb expressions del tipus cori-mori, rau-rau, etc. A casa meva, l’àvia deia: «Tinc cori-mori, menjaré alguna cosa.» I algú em va escriure: «Ha tingut un cori-mori i està molt greu.» Jo, sorprès, els vaig dir que, si algú tenia cori-mori, amb una simple galeta li passaria. La veritat és que, d’entrada, no vaig entendre com havia pogut arribar a inventar-se la frase. Vaig mirar el DIEC2 i hi vaig trobar com a definició de cori-mori «mal de cor». Quan jo era petit tothom sabia que tenir mal de cor volia dir tenir sensació de gana. Els meus alumnes, però, van entendre que tenir cori-mori = mal de cor volia dir haver tingut un atac de cor!

    Joan Ferrer, «Estudis de llengua, de Josep Ruaix i Vinyet» (Llengua Nacional, núm. 97, 2016)
  • Aquest matí he anat a la plaça de Catalunya a prendre el sol. A la poca estona, s’ha assegut al meu costat una noia molt bonica. Duia una paperina de veces i ha començat a tirar-ne als coloms. Ja sap com són els coloms: s’han posat a picar amb una il·lusió i un entusiasme encomanadissos. Jo, des d’ahir a mitja tarda, només porto un cafè amb llet al cos. Tenia mal de cor i la boca se’m feia aigua, he estat a punt de posar-me de quatre grapes i de barallar-me amb els coloms per culpa de les veces. Al final, no m’he pogut aguantar més i he dit a la noia: «Que me’n podria donar un grapadet?». Ella ho ha entès tot de seguida i m’ha mirat amb simpatia, però sense poder dissimular aquella mena de basarda que fem els pobres. «Ja es pot quedar la paperina sencera», m’ha dit tot oferint-me-la.

    Pere Calders, «Delinqüència senil», dins Un estrany al jardí (1985)

Tema de la setmana

Paraules i expressions relacionades amb el cor

Temes i etiquetes

2 comentaris a “mal de cor”

  1. Isabel Casadevall — Barcelona

    “Tenir mal de cor” m’ha fet pensar en una veïna entranyable que venia a casa a fer ganxet cada tarda. Jo la veia com una senyora molt gran, però devia voltar la seixantena. Encara ara la recordem sovint. S’estava a casa fins que deia “Me’n vaig cap a casa, que tinc un mal de cor!”, i tots sabíem que volia dir que tenia gana. I això que a casa berenava!

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

coragredel que els ulls no veuen, el cor no se’n dol