Definició
1  Gènere d’arbres de la famÃlia de les magnolià cies (Magnolia sp), de fulles simples, alternes, el·lÃptiques, corià cies i d’un verd fosc brillant i de flors blanques molt vistoses.
2  Flor de la magnòlia.
Etimologia
Del llatà cientÃfic magnolia, terme creat el 1703 pel botà nic francès Charles Plumier (que, malgrat les aparences, no va ser l’inventor del plumier) en honor del seu col·lega Pierre Magnol (1638-1715).
Usos
Per això, ara que les magnòlies estan en flor —com les excepcionals del Jardà Botà nic de València—, és bo de recordar el père [Charles] Plumier. Perquè abans de morir, encara va tenir forces de descriure noves espècies de les regions tropicals, com la begònia, que va dedicar a Michel Begon, governador francès de Santo Domingo i gran col·leccionista de plantes i animals, o com la fúcsia, en honor al botà nic bavarès Leonhard Fuchs, o com la bella magnòlia, que li fou dedicada al seu vell company i amic Pierre Magnol.
Martà DomÃnguez, «Clarissimo Plumerio» (El Temps, 10 de juny del 2003)
Tema de la setmana
Epònims
