Definició
1 Arma antiga contundent consistent en un bastó, sovint guarnit de ferro, de cap molt gruixut, el gruix del qual disminueix fins a l’altre cap, per on s’engrapa.
2 Nom de diferents objectes la forma dels quals recorda la de la maça antiga.
Les maces tenen una forma semblant als martells, però són més grosses.
D’algú que és molt sord es diu que és sord com una maça.
Etimologia
Del llatí vulgar mattea, possible derivat regressiu del llatí mateola, mateix significat, o que s’hi podria relacionar.
Usos
M’agraden els sorolls dels oficis. El del fuster que clava claus en el seu taller, o serra un tauló. El soroll del ferrer, quan pica amb la maça la peça de ferro, roent, que ha posat a l’enclusa. El del paleta que dóna petits cops als maons perquè s’agafin millor al ciment. L’enginy humà ha creat una gran diversitat de sorolls.
Josep M. Espinàs, «Sorolls», dins El meu ofici (Barcelona: La Campana, 2008)«Qui no pega el primer, no té res a fer», va pensar el jove. I, sense donar temps al feréstec animal a deslliurar-se’n, alçà la maça, la terrible maça que aplanava pujols i esclafava penyes, i l’abaixà amb una fúria mai no vista en els annals de les lluites cavalleresques. Es va sentir un «xoof» esglaiador.
Enric Valor, «Esclafamuntanyes», dins Rondalles valencianes 5 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)
Tema de la setmana
Mots amb homòfons. El d’avui és homòfon de massa (nom i adverbi). Vida i aventures del cavaller valencià don Pero Maça és un llibret deliciós de Martí de Riquer (Barcelona 1914-2013).
