Definició
1 Llum d’oli que consisteix en un receptacle metàl·lic, amb un o més brocs per als blens, proveït d’un peu a l’extrem inferior i, al superior, d’una anella per a penjar-lo i transportar-lo.
2 fig Persona molt intel·ligent, molt lúcida o amb molts coneixements. Sovint en aquesta accepció pren un sentit irònic.
A quina llumenera se li devia acudir posar tres rotondes seguides en un tram de 100 metres?
Etimologia
De llum, del llatí lumen, -inis, mateix significat, de la mateixa arrel luc- de lucere, ‘lluir’. Altres mots de la mateixa família són lluminària, llumí, bellumes i il·luminar.
Usos
I parlant de fer-se entendre. Sabeu què deia, l’informe en català?: «Sembla observar-se col·lecció preuterina en contacte amb histerorràfia». Home, si no ets del ram, la retòrica et pot sonar a rus septentrional, però si tens un negoci de metges, algun detallet deus agafar, oi? Doncs resulta que no. A les llumeneres de la mútua els va caldre la traducció següent a la llengua de Ramón y Cajal: «Parece observar-se col·lección preuterina en contacto amb histerorrafia» [sic]. Sí, escrit així, amb faltes a la catalana. De tota manera, digueu-me perepunyetes, però a una mútua mèdica que no entén «col·lecció preuterina» però dóna per bo «col·lección preuterina» jo no li confiaria els budells.
Marta Rojals, «Digui ‘treinta y tres’», dins No ens calia estudiar tant (Carcaixent: Sembra Llibres, 2015), pàg. 200No sé a quina llumenera del departament de màrqueting se li ha acudit d’escenificar una estampa tan llastimosa: en un racó d’aquella immensa nau de planxa industrial, una massa de despulles vegetals mal ficades en contenidors esperen comprador a mercè de l’asfíxia; la capçada reduïda per fèrries xarxes de compressió, les branques revelant amb escreix el rovell de l’agonia.
Marta Rojals, «Flor d’hivern», dins No ens calia estudiar tant, pàg. 250
Tema de la setmana
No ens calia estudiar tant, de Marta Rojals
A casa nostra, Menorca, utilitzem el mot ‘llumbrera’ en tost de llumenera. Aquest mot queda recollit al DCVB com a castellanisme, pres de “lumbrera”.
El meu dubte és si l’ús de ‘llumbrera’ és correcte o s’ha de rebutjar com altres castellanismes.
Molt encuriosit pel teu “tost” , que miraré en bons diccionaris. El creia equivalent a “prest” (a Catalunya, “aviat”).
Sobre “llumbrera”, jo sóc més tost escèptic, perquè el barbarisme el veig massa cru i innecessari, no ho creus?
Al missatge anterior sobre “llumenera” – “llumbrera” ha sortit que sóc de Menorca. Ja m’agradaria!
Crec que llumenera és un mot que ens convida a reflexionar. L’autoritat lingüística, no el podria aprofitar per resoldre la “lámpara” que sovint no sabem quin nom ha de tenir en la nostra llengua?
Si tenim llumener i llumenera, derivats de llum, no en podríem prendre alguna cosa per designar l’aparell que ens il·lumina? “Làmpada” no és més que un element d’incandescència, però sense braços ni altres suports d’instal·lació.
Ja hi ha hagut algú que ha usat llumenera més o menys amb aquest valor, tot i que referit a il·luminació pública. El pas següent seria que el diccionari oficial ens il·luminés una mica. No hauria de ser tan difícil.
Complement a l’anterior.
Entenc que llàntia no acaba de servir per referir-se al que en espanyol és “lámpara”. En la llàntia no veig gaire més que un llum d’oli i, en segon lloc, la que ens fem quan ens llantiem.
Llàntia, doncs, és un mot inservible i tancat a l’armari de la il·luminació preelèctrica. Però llumener – llumenera es podria salvar del càstig de ser un altre mot inútil, només aplicable a andròmines d’antiquari.