Definició
Tècnica sanitària preparada específicament per al diagnòstic i la vigilància de la dona embarassada i per a assistir-la durant el part.
Fa uns anys només hi havia llevadores: era una de les poques professions vetades als homes. Actualment hi ha també llevadors.
Etimologia
De llevar, del llatí levare, ‘alleujar; alçar; deslliurar’, segons el DCVB «pel fet de llevar o separar l’infant de la mare». Més mots de la mateixa família són lleva, llevant, rellevar, rellevància i sollevar.
Usos
Cada parell de dies, amb un maletí del mateix cuir que en Pasqual el sabater usava per fer corretges d’artefacte ortopèdic o maletes d’anar a escola, passava la llevadora; els nins i les nines del carrer solíem saber on anava, perquè ho sabíem tot, i si no ho sabíem, ho demanàvem. La llevadora no deia mai «no t’interessa»: tant ella com nosaltres pertanyíem al carrer i érem d’ús públic; el carrer era un territori que no ens disputaven. On havíem de callar quasi sempre era dins les cases.
Xesca Ensenyat, Quan venia l’Esquadra (Palma: Moll, 1994), pàg. 106L’Elisabeth va aprendre les quatre normes bàsiques per conduir el Rocinante, una furgoneta rònega recuperada de l’èxode espanyol, que li aniria molt bé per anar a buscar la llevadora a mitjanit i recollir les dones embarassades del camp. Era el primer cop que actuava com a responsable única d’un servei i no sabia si se’n sortiria. Ella era mestra, no havia presenciat ni assistit mai cap part. La llevadora de la comarca no sempre seria a prop quan calgués. Malgrat tot, encoratjada per la seva experiència com a voluntària sanitària durant la guerra civil espanyola, i amb l’ajuda de Déu, va imaginar que tiraria endavant.
Assumpta Montellà, La maternitat d’Elna: bressol dels exiliats (Badalona: Ara Llibres, 2005)
Tema de la setmana
El 2020 és l’Any Internacional de les Infermeres i les Llevadores. Aquesta setmana veurem uns quants mots relacionats amb l’ofici de les llevadores.
En valencià diem comare. També es fa servir molt el castellanisme “comadrona”…
A València i Balears s’utilitza “comare”, i també “matrona” però potser és un castellanisme.
(Via Twitter https://twitter.com/SlowLifeMenorca/status/1216823395779825664)
Les paraules “comare” i “matrona” són en el DCVB. Sembla que la paraula en castellà sigui “comadrona”. En canvi, pel que fa a “matrona”, no sé ben bé si és un “castellanisme”…
Si, jo també tinc aquell dubte, però potser prové directament del llatí matrōna, amb el mateix significat. No ho sé ben bé.
Ramona Via, llevadora de #ElPrat, va explicar la seva feina a Com neixen els catalans (Club Editor, 1972).