Definició
Llaminadura, menja molt dolça o agradable, feta més per plaure al paladar que per nodrir o alimentar, especialment dolços, confitures, etc.
He comprat llepolies per a la mainada.
Si menges tantes llepolies se’t corcaran les dents.
Per extensió, cosa extremadament plaent, en general, com trobem al capítol 247 del Tirant lo Blanc: «D’aquestes coses e moltes altres passaren los dos enamorats, ab tots aquells delits e llepolies qui solen passar per los qui bé es volen, e no dormiren de tota la nit».
Etimologia
De llépol, ‘llaminer’, de llepar, d’origen incert, potser preromà indoeuropeu, comú amb l’occità lepar; té alguna afinitat amb el francès laper i l’anglès to lap ‘beure a llengüetades’.
Usos
S’havia amagrit molt: quan el rentàvem, m’impressionà la devastació d’aquell cos tan bell i estimat. El setè dia, però, no es produí cap canvi en dolent, i aviat li van revenir les forces; cal dir que li cercàvem totes les llepolies que podien abellir-li, els formatges més bons, els peixos més frescos del llac i del mar, les fruites més sucoses i cares d’Alexandria: magranes, peres dolcíssimes, castanyes saboroses, pomes d’or.
Maria Àngels Anglada, Sandàlies d’escuma (Barcelona: Destino, 1995)Hi havia mares que duien de la mà els fillets ben pentinats, xiquets amb ploreres a llàgrima viva, guirigall de jocs, iaios observadors, unes paradetes de llepolies, cotxes que descarregaven més nens mudats.
Josep Piera, Estiu grec (Barcelona: Destino, 1985)
Tema de la setmana
Productes que trobem a les fires de sant Ponç, que és demà. El mot d’avui és un suggeriment d’Albert Cebrián
De la mateixa família conservem llepoló, ‘massa llépol’.