Definició
Llangor; estat de decaïment, físic o moral, prolongat.
«En tristícia e en llanguiment estava un hom en estranya terra, e fortment se meravellava de les gents d’aquest món, com tan poc coneixien e amaven Déu…», comença el Llibre de meravelles (1289) de Ramon Llull.
Etimologia
De llanguir, del llatí languere, ‘patir de llangor’.
Usos
Mort, protesto contra la teva severitat
François Villon, «Lai [o millor dit Rondell]», dins Les balades, traducció, introducció i notes d’Andreu Subirats (Barcelona: Labreu, 2010), pàg. 53
car m’has arrabassat la meva amant
i encara no en tens prou
que vols allargar el meu llanguiment.
Mai més ja no tindré força ni vigor.
Però què t’havia fet ella en vida?
Mort, protesto contra la teva severitat
car m’has arrabassat la meva amant.
Tema de la setmana
Divendres tancàvem la setmana dedicada a Sagarra amb un mot tret d’una de les traduccions que va fer, i aquesta setmana ens hi aboquem, a l’ofici dels torsimanys, que de tant en tant convé fer-ne bandera. Veurem cinc mots trets de traduccions del francès de diferents èpoques. Atenció al mot de divendres 7, que plantejarem un enigma relacionat amb els mots de la setmana (o més ben dit amb els seus autors), i entre els qui el resolguin sortejarem alguns dels llibres que esmentarem aquests dies, tots prou recomanables, no cal dir-ho!