El lladregot del meu costat s’ha fet un embolic amb la meva cartera que si ara te l’agafo, que si ara te la deixo, sort que jo era jo perquè si no ja li haurien posat el crit al cel, mira que és dolent robant, no és més que un aficionat, pobre home, no deu tenir res per menjar perquè sembla un immigrant d’aquests que es presenten aquí a fer fortuna i després res de res. I no se li acut res més que intentar robar la meva cartera.

Blanca Busquets, Tren a Puigcerdà (Barcelona: Rosa dels Vents, 2007)

Van passar els anys, i les cebes van continuar desapareixent, i per molt que el pagès s’hi apostà de nit i de dia per mirar de caçar el lladregot, no va aconseguir mai veure qui se les enduia. Un bon dia, el pagès va descobrir que els furts havien cessat, i durant les setmanes següents la pila de cebes restà intacta, amb la qual cosa es va fer a la idea que el lladre s’havia cansat de les espoliacions o bé que s’havia mort.

Sylvia Lagarda-Mata, Fantasmes de Barcelona. Recull històric de fets sobrenaturals (Barcelona: Angle, 2009)