Tots els camís van a Roma

 

Joan Bosch

 

En el títol d’aquest article hi ha una falta d’ortografia grossa com una casa. Tan grossa que fa mal als ulls. M’imagini que tothom l’ha vista. Aquesta falta, l’he feta voluntàriament per atreure la vostra curiositat i parlar-vos dels plurals irre­gu­lars en el català septentrional.

En català els mots acabats en vocal accentuada com ara eixugamà, camí o cançó fan un plural irregular en –ns: eixugamans, camins i cançons. Mes, per influència occitana, els rossellonesos no pronuncien pas la ena del digraf ns i diuen: eixugamàs, camís i cançós (que pronuncien [cançús]). Ara, escriure’ls sense ena és inadmissible. La manera elegant d’unificar totes dues pronun­cia­cions és d’escriure eixugamans, camins i cançons, com ho exigeix la norma, i de dir que en català septentrional la ena del digraf ns és muda, de la mateixa manera que s’emmudeix la erra del digraf rs en els noms dels vilatges Arge­lers, Millars i Trullars.

De plurals irregulars n’hi ha uns altres. Per exemple, els plurals dels mots aca­bats en aix, eix i uix. En un article anterior vèiem que, en aquest cas, el català septentrional no pronuncia pas la xeix final. Aquí sota, en canvi, veurem que el plural irregular s’hi manté de la mateixa manera que a la resta dels parlars:

calaix           (pronunciat [calai])   →  calaixos

repeix          (pronunciat [repei])   →  repeixos

fluix             (pronunciat [flui])      →   fluixos

Pel que fa a aquesta família de mots, hi ha una falta que els rossellonesos fan sovint: com que no pronuncien la xeix final, es descuiden que el plural hi és irregular i el fan amb s en lloc de fer-lo amb os. A Elna, per exemple, podríeu sentir una víctima d’un robatori que expliqués a son veí: «El lladre va trencar un vidre i va entrar per la finestra. Cercava sous. Va regirar tots els calais de casa!» (en lloc de calaixos). Ara, no se sap exactament si aquesta falta és una falta veritable o un arcaisme que caldria escriure calaixs, perquè, en aquest grup de mots els plurals regulars són antiquíssims. Ho atesten les formes aqueixs i mateixs que apareixen en textos medievals ben abans de les formes modernes aqueixos i mateixos.

Una altra confusió rossellonenca consisteix a fer plurals irregulars on no toca. A Elna podríeu sentir una veïna que es planyés de la conducta irresponsable del marit dient: «El meu home és més temerut que una banya de marrà. Vol pas prendre els remeixos que li ha donat el metge!» (en lloc de remeis). Aquí, els lingüistes parlen d’una hipercorrecció. És un cas comparable als famosos Reixos d’alguns parlars occidentals, plural de l’antic Reig que hauria de ser Reigs.

Per analogia amb els plurals irregulars esmentats, i sobretot per imitació del mo­del aqueix / aqueixos, el català septentrional ha generalitzat un masculí plu­ral irregular en os en els mots següents (he assenyalat en negreta les diferèn­cies amb el model estàndard):

 

 

–Aquestos pellagos me deixen pas dormir! Fan un ramball de mil dimonis!

–Quinos són?

–Són aquellos que juguen a la pilota al mig de la plaça.

–Ui! Me sembla que n’hi ha unos quantos que deuen tenir més de quin­ze anys!

–Són ellos, justament! Com més grossos, més guiscaires!

Remarquem que els rossellonesos pronuncien la essa d’aquest quan aquest va seguit d’un mot que comença amb una vocal o una hac: [aquest animal / aquest home] i no la pronuncien pas quan aquest va seguit d’un mot que co­men­ça amb consonant [aquet pellago]. Aquesta pronúncia era general fins fa ben poc en català central i és la que els tractats gramaticals no esbiaixats pro­po­saven i recomanaven.

També remarquem que els rossellonesos no fan servir mai el mot u per de­sig­nar la unitat. El reemplacen per un o primer: el nombre un / el quilòmetre un de la cursa / vint-i-un / en donarem tres a cada un / el primer de maig.

Per acabar remarcarem que entre parelles de llengües romàniques veïnes, com ara amb el castellà i el francès, no hi ha necessàriament conservació del sin­gu­lar o del plural en expressions equivalents, i això pot induir errades de traduc­ció. Vegem-ne alguns exemples:

 

 

 

Glossari

guiscaire                 xisclaire

pellago                    nen

ramball                   enrenou

sous                        diners

temerut                  obstinat

Publicat originàriament a InfoMigjorn, núm. 1.377, 22 de maig del 2018

Un tast de català d’Elna (índex)