Un tast de català d’Elna (4)

La mala reputació del greix

 

Joan Bosch

 

 

 

 

Avui, vos parlaré del mot «greix» per dues raons. Primer, perquè, a Elna, no el pronunciem com tothom, i després, perquè la seua dolenta reputació ha trans­for­mat el sentit i l’ús d’un parell d’adjectius que no tenen res a veure amb els teixits adiposos.

A Elna, el mot «greix» entra en la categoria de les paraules que tenen una ics final muda. La regla de pronunciació que apliquem en aquest cas és una mica complicada. Simplificant les coses abusivament, jo diriï que en català sep­ten­trio­nal la ics i la ge finals s’emmudeixen en els sons «aix», «eix» i «uix» i se pronuncien normalment en els sons «ix», «oix» i «tx». Vegem-ne aquí sota, alguns exemples il·lustratius:

 

Desaparició:

aixai: Vai(g) a escola – Fai(g) bugada – Daltabai(x) – Un calai(x)

eixei: El pei(x) – Cuinar sense grei(x) – Ara matei(x)

uixui: Fui(g) d’aquí! – Cotó flui(x)

 

Conservació:

atx: Un raig de sol – El mes de maig

etx: Un festeig – Un bateig

ótx: Un barret roig – Un estoig ple de joies

òtx: Un home completament boig – Gran goig i alegria

óix: Una branca de boix – Va tornar a casa tot moix

ix: Un repix de mongetes – El guix d’una paret

 

D’una altra banda, els règims alimentaris baixos en calories han foragitat el greix i el sagí de les nostres cuines i com a conseqüència indirecta han cobert d’oprobi l’adjectiu gras, el qual ha estat reemplaçat progressivament per l’adjectiu gros. Per quina raó misteriosa? Probablement per influència caste­lla­na perquè, bàsicament, el castellà té una sola paraula –gordo– on nosaltres en tenim dues, gros i gras. I la gent confon cada cop més els dos conceptes. I aquesta confusió provoca un desplaçament de sentit general en el qual el gras esdevé gros i el gros esdevé gran.

De manera general, recordem que l’adjectiu gran fa referència a les dimensions superficials, la capacitat, la quantitat o la intensitat d’una cosa, l’adjectiu gros fa referència al seu volum i l’adjectiu gras al greix que conté.

Quan eri jove, la gent d’Elna feia servir gras i gros sense complex i no recorria a gran amb tanta freqüència com a hores d’ara. Mit aquí un arpat d’exemples:

El porc que tenim a la porcigola és el més gran gros que mai hem tingut. Encara és magre. Cal esperar que s’engreixi bé. El matarem quan serà ben gros gras.

Jo, a l’escola dels cagaires, hi vaig anar un sol any. Amprés, me van en­viar, directament, a l’escola dels grans grossos.

En sàller d’escola, hi havia un nin més gran gros que jo que me volia tru­car. Jo, pets de fúger, cap a casa. Me vaig pas deixar agafar.

Mare meu! Com s’ha fet gran grossa la teua nina! És bonica com un sou tot nou!

Al meu veí li agraden les votures grans grosses.

Tenen una casa gran grossa amb jardí i piscina que deu valguer un llardó!

Han guanyat a la loteria una gran grossa suma de diners.

Ara que és deixat de la dona, menja com un golafre i és gros gras com un teixó.

Pobra dona! Era tan grossa grassa que se podia pas pus cordar les sabates!

La taula gran grossa, ningú no la podia moure.

Aquestes sabates són massa grans grosses. Els peus m’hi ballen.

Si vol beure llimonada, haja-li un veire més gran gros.

Te faig una abraçada ben gran grossa i un potó ben gran gros.

Després d’un gran gros temporal, el rec gran gros anava ple de gom a gom.

El llenyataire m’ha portat tirolls massa grans grossos per a la nostra ximenella.

I recordem que en llenguatge col·loquial, el femení grossa aplicat a la femella d’un animal o a una dona, significa ‘plena / prenyada’:

A l’establa, hi havia una vaca grossa que encara havia pas vedellat.

A la sala d’espera, hi havia una dona grossa amb dos mainatges a la trossa.

Endemés, remarquem que, quan l’apliquem a una persona, l’adjectiu gran també pot significar ‘d’una edat més avançada’ i l’adjectiu gros ‘d’una estatura més important’:

El caganiu de la família sempre demanava ajuda al seu germà gran que era d’un tall més gros que ell.

També remarquem que gran canvia de sentit quan l’anteposem al nom que qua­lifica. En aquest cas significa: que ultrapassa el nivell ordinari quant a dig­ni­tat, mèrits, condició intel·lectual o moral, etc. Quan mencionem un «gran poeta» tothom sap que fem al·lusió a les seues qualitats literàries i que no parlem de la seua edat ni tampoc de la seua alçada.

Ara, reconeguem que en una colla de casos la diferència entre gran i gros és molt tènue i pot ésser matèria de controvèrsia. Com caldria dir, exactament: gran quantitat o grossa quantitat? Personalment, quan vacil·li entre dues possi­bi­litats gairebé equivalents, m’estimi millor llestar l’expressió que més m’allunya de la llengua castellana. En aquest cas, jo dic: «grossa quantitat» per oposició a «gran qualitat», perquè l’adjectiu «grossa» il·lustra molt bé l’embalum de la quan­titat i l’adjectiu «gran» l’excel·lència de la qualitat. I al moment de triar en­tre «casa gran» i «casa grossa», dic «casa grossa» perquè me recordi de les expressions ben nostres: «fer un dis­ba­rat gros com una casa» i «portar un gat gros com un temple».

 

Glossari

repix

regueró fet a mig cavalló per sembrar-hi granes o plantar-hi hortalissa

mit aquí

vet aquí

arpat

grapat

porcigola

cort de porcs

escola dels cagaires

escola maternal

amprés

després

escola dels grossos

escola primària

sàller

sortir

trucar

apallissar

pets de fúger

cames ajudeu-me

nin/nina

nen/nena

votures

cotxes

valguer un llardó

valer un dineral

tirolls

tions

ximenella

xemeneia

mainatge a la trossa

criatura de bolquers

llestar

triar

 

Publicat originàriament a InfoMigjorn, núm. 1.315, 31 de gener del 2017