La proximitat de l’Empordà a la frontera, la bona jeia i l’hospitalitat dels empordanesos, han fet que aquesta comarca sigui la més turística de totes les comarques catalanes. La transformació d’una petita part de la ciutadania del litoral en personatges riolers i amables els ha acostats a formes d’economia particular més desimboltes, però no crec que fins ara hagi produït cap altre efecte de profunditat.

Josep Pla, «Reflexions sobre l’Empordà», dins El meu país (Barcelona: Destino, 1968), pàg. 35

L’empordanès és molt sensible a la vagància —sempre salvant la petita minoria d’homes i dones (dones potser més que homes) que no paren mai i que amb la seva activitat incansable arriben a pertorbar la tranquil·litat i la bona jeia de la ciutadania. La vagància a l’Empordà és una columna granítica, antiquíssima, acreditada i socialment acceptable —si no és exagerada, és a dir, hàbil.

Ibídem, pàg. 44