Definició
1 A la Rússia del segle XIX, conjunt dels intel·lectuals partidaris de reformes i oposats al tsarisme.
2 Sector social soviètic amb formació superior o tècnica, dedicat a professions no manuals.
3 (p. ext.) Conjunt d’intel·lectuals que, en un país, en una classe social o en grup polític, realitzen una funció de direcció ideològica.
Etimologia
Mot rus (intelligencija [интеллигенция]), del llatí intelligentia, ‘intel·ligència’.
Usos
Aquests plantejaments [del franquisme dels anys seixanta] arribarien a assolir, al meu entendre, una duresa qualitativament inèdita que comportà, entre altres coses, un singular exili interior de Joan Fuster —en tant que inspirador intel·lectual del nou pensament nacional cultural valencià— i d’altres representants de la intel·liguèntsia valenciana (cosa que hauria estat inconcebible per exemple a Madrid o a Barcelona), la no-autorització governamental de segells editorials valencians (com per exemple Garbí o Tres i Quatre), o la insòlita i doblement escandalosa prohibició fins i tot de butlletins d’informació bibliogràfica com Gorg.
Alfons Cucó, Roig i blau. La transició democràtica valenciana (València: Tàndem, 2002), pàg. 32-33
Tema de la setmana
En record d’Alfons Cucó (1941-2002)