intel·liguèntsia f

Definició

1  A la Rússia del segle XIX, conjunt dels intel·lectuals partidaris de reformes i oposats al tsarisme.

2  Sector social soviètic amb formació superior o tècnica, dedicat a professions no manuals.

3  (p. ext.)  Conjunt d’intel·lectuals que, en un país, en una classe social o en grup polític, realitzen una funció de direcció ideològica.

Etimologia

Mot rus (intelligencija [интеллигенция]), del llatí intelligentia, ‘intel·ligència’.

Usos

  • Aquests plantejaments [del franquisme dels anys seixanta] arribarien a assolir, al meu entendre, una duresa qualitativament inèdita que comportà, entre altres coses, un singular exili interior de Joan Fuster —en tant que inspirador intel·lectual del nou pensament nacional cultural valencià— i d’altres representants de la intel·liguèntsia valenciana (cosa que hauria estat inconcebible per exemple a Madrid o a Barcelona), la no-autorització governamental de segells editorials valencians (com per exemple Garbí o Tres i Quatre), o la insòlita i doblement escandalosa prohibició fins i tot de butlletins d’informació bibliogràfica com Gorg.

    Alfons Cucó, Roig i blau. La transició democràtica valenciana (València: Tàndem, 2002), pàg. 32-33

Tema de la setmana

En record d’Alfons Cucó (1941-2002)

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

ser de la cebaeixalar