Definició
Acció d’imprecar.
imprecar  (v)
Demanar, invocar un mal, un dany, una desgrà cia, etc., contra algú.
Al discurs va imprecar la derrota dels seus enemics.
Usos
«Acà jeu J.F., que va morir com va viure, sense ganes». La sentència sepulcral és de Joan Fuster. La frase no és una mera serpentina d’enginy: adverteix la incurable futilitat de tot ésser humà . Els epitafis, o «pitafis» que diuen per aquestes terres meridionals, tenen sempre aquest to breu i fervent, jaculatori, de vegades injectat d’alguna eventualitat animosa, d’un últim somriure lapidari. Un autor romà ntic explicava que la tomba és un monument situat en el lÃmit de dos mons; aquestes frases tenen, doncs, la veu escruixidora i etèria, un punt d’imprecació i de murmuri misteriós.
Martà DomÃnguez, «Epitafis», La Bugadera, segle II, núm. 2 (Barcelona: La Magrana, 2002), pà g. 86
Tema de la setmana
mots i expressions extrets del número 2 de La Bugadera, la revista que es publica «almenys un cop cada segle»