Definició
Exclamació usada per expressar sorpresa o bé desaprovació, refús.
I ara!, amb el fred que fa i surts sense abric?
Se n’ha anat sense dir-vos res? I ara! No m’ho puc creure.
Després de perseguir-nos volen que els ajudem? I ara!
Etimologia d’ara
Probablement del llatí ad horam, ‘a l’hora’.
Usos
En una cantonada del mercat:
Amadeu Vidal i Bonafont, «Preu», dins Juny (Lleida: Pagès, 2012), pàg. 57
—I ara, dona! Res de balances!
Un nadó no es pot vendre a pes.
Ha de ser a tant l’hora d’insomni
que acumulen els pares.
No s’ho pensi gaire, demà
serà més car.A un pobre pagès de secà li van robar el cavall i no va tenir més remei que anar-ne a comprar un altre, car, per a les feines del camp, no es podia pas estar de la seva ajuda. Al cap de tres dies, doncs, va fer cap a la fira que justament se celebrava en una vila propera i, tot just d’haver-hi arribat, el primer animal que va veure va ser el seu cavall. Sense pensar-s’hi gaire el va agafar pel capçal i va dir al marxant que l’oferia:
Albert Jané, «El cavall robat», dins A la vora del temps. Recull de contes i rondalles (Caldes d’Estrac: Edicions del Pirata, 2004), pàg. 37-38
—Aquest cavall és meu. Fa tres dies que me’l van robar.
—I ara! —va protestar, indignat, el marxant—. Si fa més d’un any que el tinc, aquest cavall.
El propietari, amb un mocador que duia, li va tapar els ulls i va preguntar al marxant:
—Aquest cavall mira contra el govern. A veure, si fa tant de temps que el teniu, digueu de quin ull.
Tema de la setmana
Interjeccions o locucions interjectives. Altres locucions d’aquesta mena són, per exemple, mai tant!, justa la fusta!, vatua l’olla!, via fora!, com hi ha món!, alça, Manela!, déu n’hi do o endavant les atxes!
Hi ha coses dels diccionaris que no s’entenen. “i ara!” figura a l’entrada ARA i “ara pla!” a l’entrada PLA. I ara!
Jo de vegades sento l´expressió en un altre ús més “suau” i que no és mostra ni de sorpresa ni de desaprovació. Una mena de “no pateixi”, com quan algú ens diu -“moltes gràcies pel seu ajut” i responem -“i ara! ha estat un plaer”. O -“torno a posar les coses al seu lloc?” -“i ara, no cal, ja ho faré jo”