Definició
Groguenc, que tira a groc.
També: grogós
Etimologia
De groc, del llatí crocus, ‘safrà’ i ‘color groc’, i aquest, del grec krókos [κρόκος], ‘safrà’.
Usos
La noia seguia el joc amb tanta aplicació que ni li va respondre, com si no l’hagués sentit. Al cap d’una estona, una mica enervada, exclamà:
Mercè Rodoreda, «Carnaval», dins Vint-i-dos contes (1958)
—No ho deus fer bé. Has de tancar els ulls però no del tot. Deixa una escletxa, molt petita, oberta.
El minyó ho tornà a provar; aclucava les parpelles i les obria tot just un pensament. Però, per ell, aquella llum groguissa semblava inalterable.
—No veig res.
—Vol dir que tindràs vida llarga. —Va dir-li-ho amb una ombra de desdeny—. Els qui veuen set colors es moren l’endemà. Jo, avui, en veig cinc.Jo estava completament grogui, i no sabia ni de què em parlava. Contenidors? Rates? Quines rates? Encara era fosc, tot i que hauria jurat que per alguna banda el cel perdia la negror imperant per tenyir-se del to blau fosc que precedeix l’aurora. O potser eren al·lucinacions meves. Ara hi veia una mica millor, per això vaig poder deduir que aquell embalum grogós que feia de fons de la cara salvífica era un cotxe.
Pau Vidal, Aigua bruta (Barcelona: Empúries, 2007)
Tema de la setmana
La setmana passada vam rebre un missatge de M. Teresa Canut Roig, de Lleida, que deia que l’expressió «i un be negre!» a casa seva la completaven dient-hi «…amb quatre potes!» (sense especificar si eren rosses o no). I un altre d’Eugeni S. Reig, d’Alcoi, que a propòsit de llonganissa ens recordava l’expressió valenciana «color de suc de llonganissa», que seria el color vermell que tira a carabassa i «es diu, en sentit pejoratiu, dels cabells d’una persona». Amb tants colors (canut [que té els cabells blancs] i roig; el be negre i els cabells de color de suc de llonganissa; els meandres «grocs de lliris, verds de pau» de dijous passat i el gris marengo de divendres), no hi havia dubte sobre quin havia de ser el tema d’aquesta setmana.