Definició
Vent del nord-est.
També: gargal (Rosselló, Empordà , Balears, etc.)
Etimologia
Derivat de grec (en català antic vent grec), denominació nascuda segurament a SicÃlia i sud d’Ità lia, on el nom del vent es justificava per la situació de Grècia respecte a aquelles terres.
Usos
El gregal és un vent deliciós, fresc i brillant, alegre i estiuenc. És el que infla les cortines de malla dels pobles de la costa i el que fa repiquetejar les canyetes. Posa sobre el sol canicular matinal bolcat sobre el cobalt del mar una rà fega blanca i rutilant de vida i d’enlluernament. Si en arribar a les nostres costes vingués de Grècia i hagués passat per sobre els marbres antics, tindria una palpitació voluptuosa i docta que augmentaria les seves virtuts excelses.
Josep Pla, «El vent de garbà i la tramuntana (Assaig sobre la meteorologia del paÃs)», dins El meu paÃs (Barcelona: Destino, 1967)
Tema de la setmana
Alguns subscriptors trobaven a faltar el gregal a l’arxiu de mots rodats per CD1M. El segon exemple del mot enviat divendres passat deia: «Sentia el brum del gregal…», i el gregal? On és el gregal? Doncs aquà el tenim, per inflar-nos les cortines i refrescar-nos una mica, amb uns quants noms de vents més que ens acompanyaran aquesta setmana (inclòs el xaloc, que també apareixia al brum de divendres).