Definició
Espai comprès entre la teulada i el sostre més alt d’una casa, destinat a protegir-la del fred i de la calor del sol, sovint aprofitat per als mals endreços, per a guardar-hi patates, fruita, etc.
Etimologia
De l’àrab gurfa, ‘la cambra o sala de dalt’ d’una casa, antigament (i encara avui en algunes comarques) algorfa.
Usos
Com que era difícil trobar alguna cosa més bona, i jo el que més desitjava era tenir un llit on poder dormir sola, vaig acceptar de treballar els matins a casa d’una família jueva aburgesada, a canvi de cedir-me un quartet amb un llit que tenien a les golfes. Les condicions no eren gens esplèndides, però la idea de poder tenir un raconet per a mi sola em seduí i vaig acceptar. En realitat, l’habitació era una petita mansarda, entremig de teulades, amb una finestreta minúscula, i com a únic mobiliari un llit de sis pams.
Otília Castellví, De les txeques de Barcelona a l’Alemanya nazi (Barcelona: Quaderns Crema, 2003), pàg. 128Rafel Onofre Valls de Vallmajor, en hàbit de frare, abandonà les dependències del bordell una estona abans que les campanes comencessin a repicar anunciant el Te Deum. Tot i que la Coixa li havia aconsellat que passés el matí fent estacions per les capelles dels voltants, s’estimà més romandre al casalot, amagat a l’algorfa, on rarament entrava qualcú, que veure’s obligat a fer com que resava.
Carme Riera, Dins el darrer blau (Barcelona: Destino, 1994), pàg. 255
Tema de la setmana
Divendres passat un subscriptor de Berga ens va escriure per dir-nos que el mot que vam enviar, xeringuilla, sempre l’havia sentit usar «en el sentit mèdic del terme». Doncs no hi ha aital sentit mèdic, sinó una interferència del castellà jeringuilla (que en català seria xeringa).
Conten que durant una visita que va fer la reina de les Espanyes al Parlament de Catalunya, el seu president en aquell moment, Joan Rigol, li va fer veure les golfes de l’edifici tot dient-li: «Y aquí están las golfas del Parlamento…». Llegenda urbana o relliscada bilingüística? Dels mots que són semblants o idèntics en dues llengües però tenen significats diferents en diem «falsos amics» o paranys de traducció. Aquests dies en veurem uns quants (n’hi ha molts més) del castellà.
A l’Escreix, apareixen tant cambra com falsa, com a sinònims. Però l’explicació que s’hi dona de cambra no em quadra. L. Gimeno Betí, ho explica així: primer es diria “cambra falsa”, i amb el temps a uns llocs es reduí a cambra i a altres llocs a falsa. Em recorda allò de “mitja calça” d’on la mitja i la calça.
El definir una cambra com a falsa, per a mi és transparent, fals hi vol dir buit no subdividida per barandats, badívola (mot que sols he sentit ací just parlant de les cambres o golfes), diàfana que diuen en modern. D’una nou o ametla buida perquè s’ha semat o corcat, n’he sentit a dir falsa o fallada.