Definició
Poeta popular que compon i canta creacions pròpies, generalment improvisades, sobre melodies elementals. Aquestes composicions són anomenades gloses, glosats o corrandes.
Els glosadors canten versos que improvisen al moment mateix d’interpretar-los.
Antigament els glosadors solien ser analfabets i sense instrucció.
Dues cançons populars mallorquines sobre els glosadors:
«Tothom pot ser glosador | per poc que s’hi entretenguin: | amb quatre mots que s’avenguin | vet aquí una cançó.»
«Lliberau-mos, Sant Antoni, | de llengo de glosador; | n’hi pren com a un pintor, | que amb sa mateixa color | tant pinta sant com dimoni».
Etimologia
De glosar, del llatí glossa, ‘mot rar, poc usat, que requereix explicació’, i aquest, del grec glõssa [γλῶσσα], ‘llengua corporal; llenguatge, llengua; mot obscur, poc usat’.
Usos
Els glosadors fan trobades on mantenen «combats» de cançons improvisades, especialment a Catalunya i a les Balears, que són tot un espectacle. En el documental Glosadors, disponible a Youtube, se’n poden veure uns quants fragments. Per exemple, a una glosadora se li planteja la següent situació: «Ets al balcó de casa i veus l’arribada de les orenetes».
Jaume Salvanyà, 1001 curiositats del català (Barcelona: L’Arca, 2018), pàg. 179
Tema de la setmana
Aquesta setmana us presentem (i recomanem) un llibre farcit d’informacions i anècdotes sobre la llengua: 1001 curiositats del català parlat i escrit, de Jaume Salvanyà (Barcelona: L’Arca, 2018). Llegint-lo hi aprenem història, vocabulari, frases fetes, literatura, variants dialectals i un munt de coses més.
M’aixequen la camisa, sóc un guiri que’ara va
de la Seca a la Meca amb un lliri a la mà.
M’agrada la idea però no m’acaba de fer el pes.
Potser si m’ensarronen és que parlo en anglès!
A les terres de l’Ebre també en diem “versadors”