Definició
Viva alegria, goig extremat.
La victòria de l’equip de futbol local va ser motiu de gaubança general.
Etimologia
De gaubar-se, ‘alegrar-se d’alguna cosa’, alteració de gabar(-se), ‘burlar-se, vantar-se’, pres segurament del francès antic gaber, se gaber, mateix significat, mot probablement germànic.
Usos
Quina no devia ésser, doncs, sa sorpresa quan, enmig d’aquesta gaubança que el tenia boig de joia i més disposat que mai a deixar-se pessigar la butxaca per l’entremaliada i insaciable italianeta, una tarda, en arribar a l’hotel, trobà que, «la ximple!», li havia fugit sense ni deixar rastre de ses petjades?
Narcís Oller, La febre d’or (Valls: Cossetània, 2012 [1890-1892])Mentre na Caterina es disposa a menjar l’escudella que li ha portat, ell s’allunya d’allà tan aviat com pot. S’ha d’afanyar si vol passar desapercebut i evitar que el trobin a faltar. No pot evitar sentir un calfred de gaubança en imaginar el que li ha promès la donota… Deu ser veritat?
Glòria Sabaté, La filla de Lilith (Barcelona: Edicions B, 2016)
Tema de la setmana
Mots formats amb el sufix -ança