No trigo gaire a veure, a l’esquerra, un poble petit, la Foia d’Alcalatén. Foia, segons Coromines, prové de bòfia, que significa clotada fonda o descarnada. En un territori tan accidentat com aquest, és natural que hi hagi bastants indrets anomenats la foia, o la foieta, un mot profundament arrelat al País Valencià i que, sovint, la gent aplica també a camps que tenen una concavitat poc marcada però que solen ser fèrtils —potser perquè essent una mica enclotats recullen més aigua que els altres.

Josep M. Espinàs, A peu per l’Alcalatén (Barcelona: La Campana, 1996), pàg. 36