Coneixia molt bé la seva dona. Sabia que sota la seva finor de senyora educada i pudorosa s’hi amagava una dona fogosa i divertida, posseïdora d’una ment oberta i un gran sentit de l’humor.

Joan Bibiloni, Li diré Llibertat (Barcelona: La Campana, 2024)

   —Les dones són criatures prou estranyes —va engegar—… que en veiem de fogoses, però també de virtuoses. I de riques, que solen tenir dot. Pertany als homes, sempre més senzills i més rucs, triar muller que convingui. Dieu que els antics pagans —va tombar-se cap a Bernat Metge— ens ajudaran en el judici. Però qui vol romans i grecs, quan Nostre Senyor ja ens brinda tres camins? El camí del cos ens mena a les fogoses; el de l’argent, a les ben dotades; i el del cor a les virtuoses. Les primeres ens fan plaer a les nits; les segones de dia, i les darreres mai. L’elecció és vostra, senyors.

Alfred Bosch, L’atles furtiu (Barcelona: Columna, 1998)