Definició
Antologia o recull de trossos literaris escollits, de frases, etc.
Etimologia
Del llatí florilegium, calc del grec anthología [ἀνθολογία] ‘collida de flors’ (compost de ánthos ‘flor’ i légō ‘recollir’).
Usos
No hem cregut convenient deixar fora de la nostra tria aquelles peces llargues o narratives que formen part de l’imaginari d’autors i lectors, tot i no ser habitualment incloses en aquesta mena de florilegis, de ben segur que per una simple qüestió d’espai: no podríem valorar convenientment la importància de poetes com Guerau de Liost, Carner, Riba, Sagarra, Bartra, Ferrater o Estellés sense tenir ben presents els llargs poemes narratius o meditatius que van compondre.
Pere Ballart i Jordi Julià, pròleg a Paraula encesa. Antologia de poesia catalana dels últims cent anys (Barcelona: Viena, 2012), pàg. 17Aquesta artificiositat havia arribat a nivells delirants en els primers mitjans que van parlar en català, els de la xarxa estatal. Els locutors de TVE i Ràdio 4, en fer el pas a la llengua materna després d’una llarga carrera en castellà, compensaven el terrible neguit que allò els provocava amb un florilegi de mots escaients. Era l’època en què en un estadi els espectadors «fruïen tant que romanien dempeus».
Albert Pla Nualart, Això del català (Barcelona: Columna, 2010)
Tema de la setmana
Divendres passat vam titular el missatge adreçat als subscriptors de Rodamots que reben els mots setmanalment, no diàriament, ‘Florilegi d’interjeccions’, i de seguida n’hi va haver un parell que van demanar noves d’aquesta paraula, florilegi, que desconeixien. Doncs au, aquí la tenim obrint un florilegi de mots derivats de ‘flor’.