Definició
1 Atipar-se d’alguna cosa.
Ens vam passar tot el matí sense beure i en arribar a la font ens vam fer un tip d’aigua.
2 Fer alguna cosa fins a assaciar-se’n o cansar-se’n.
Amb les desgràcies que li contava, es va fer un tip de plorar.
Si sortim a córrer amb la calor que fa ara, ens farem un tip de suar.
M’he fet un tip d’esperar.
Etimologia de tip
Derivat postverbal de tibar en el sentit d”acumular; posar tibant’; d’on el sentit d”àpat abundant’ (fer-se un tip d’una cosa) i d’aquí l’adjectiu en el sentit d”atipat, fart’.
Usos
Jo explicava una vegada a un professor hamburguès algunes formes de renecs catalans, i el bon home s’escruixia, i de tant en tant es feia uns tips de riure, perquè damunt de la inconveniència i la irreverència hi trobava un no sé què d’absurd que per ell era d’un còmic pujat. És curiós que els estrangers, anglesos i alemanys, quan fa temps que viuen a Barcelona i han trobat una mica el desllorigador de la llengua, no volen ésser menys que els catalans i en deixen anar algun. Però com que no tenen el sentit de la llengua, ni el sentit del renec, les seves paraules malsonants, a més a més d’ésser impròpies moralment i civilment, són impròpies des del punt de vista del renec.
Josep M. de Sagarra, «De les maneres de parlar» (La Publicitat, 3 de desembre del 1922), reproduït a L’ànima de les coses (Barcelona: Quaderns Crema, 2001)—Doncs, perdona que m’hi fiqui, però vas una mica endarrerida. Quan fas els quinze?
Maite Carranza, Màgia d’una nit d’estiu (Barcelona: Edebé, 2009)
—Ara, a l’agost.
—I encara… no? Doncs, tia, jo l’estiu passat aquí a Dublín em vaig fer un tip de lligar, els irlandesos són uns plastes. I aquest hivern ni t’ho explico.
Tema de la setmana
Expressions entorn de la idea d’excés