Definició
Posar-se de mans en terra i cames enlaire.
La professora de gimnàstica ens feia córrer, saltar, pujar la corda i fer la figuereta.
Segons recull el Diccionari de sinònims de frases fetes, fer la figuereta també és ‘un casteller, fer la vertical mentre es descarrega un castell’.
Vegeu també el que en diu la Paremiologia catalana comparada digital.
«En sentit figurat, dir que a algú li fan fer la figuereta significa que li fan fer coses difícils, complicades. Clar, esteu mal acostumats perquè la xiqueta no vos va donar gens de quefer i podíeu dormir totes les nits i ara, com el xiquet vos fa fer la figuereta, no s’hi trobeu» (Eugeni S. Reig, El valencià de sempre, Alzira: Bromera, 2015).
Usos
24 de gener de 1974. Dijous. 72,4 kg. Cada dia faig com a mínim 7.000 passes. D’aquestes, algunes les faig corrent de puntetes. Avui n’he fetes 1.000 d’aquesta faisó. A més, faig flexions de braços alçant el cos llarg a terra. Poca força. Des de fa tres dies aconsegueixo fer la figuereta. La mantinc un minut. Aquest matí he lliurat al cap de servei per fer arribar al director una llista de preguntes: 1. Puc tenir diners del peculi i comprar a l’economat? 2. Puc rebre i enviar cartes? I visites? De part de qui? 3. Puc rebre paquets? 4. Puc recuperar uns fulls holandesos en blanc per a escriure?
Lluís M. Xirinacs, L’espectacle obsessiu. Diari de presó I, 1974 (Barcelona: Nova Terra, 1976)Han carregat un dels castells més espectaculars. Ja baixen els quints, encara en queda molt, ¡aguanteu! Mireu com es mosseguen els colls de les camises: ho fan per evitar que els tibin i els facin mal al coll. Els quarts, ja està (de vegades, en les torres, quan són en aquest punt, encara es permeten de fer la figuereta com a prova de serenitat, i acaben de baixar de cap per avall), els terços, ¡el folre! ¡Fantàstic, aplaudiu, ho han aconseguit!
Joan Solà, «Un quatre de nou amb folre» (Avui Cultura, 24.10.1993), reproduït a Parlem-ne. Converses lingüístiques (Barcelona: Empúries, 2020)
Tema de la setmana
Positures que fem amb el cos
El que dieu que és, a Mallorca en diuen “Fer s’ullastre branjat”. Canvien de varietat vegetal.
A Tarragona i suposo que en altres llocs del Principat, fer la figuereta és donar voltes, rodar, redolar, cargolat amb les mans protegint el cap.
Naturalment en llocs com sobre la gespa, en les catifes, la sorra i els més menuts al llit.
De petits com que en fèiem moltes de seguides, pluralitzàvem: “Fem figueretes”.
No soc pas de Tàrrega, però sé de bona font que a Tàrrega també anomenen fer la figuereta el que a d’altres llocs diem fer una tombarella.
Ma mare sempre usa “fer la figuereta” en aquest sentit:
Li fa fer la figuereta.
Algú que fa el que vol d’un altre.