Definició
Deixar d’assistir a una classe, a l’escola.
Dijous a la tarda la Joana va fer campana perquè havia d’ajudar el seu germà a preparar la festa de l’endemà.
El mestre ha renyat dos nois que han fet campana per anar a banyar-se al riu.
Per extensió, faltar a una obligació quotidiana.
En alguns llocs se’n diu també fer rodó
Etimologia de campana
Del llatí tardà campāna, mateix significat, abreviació de vasa campana, ‘vasos de Campània’, regió d’on provenia el bronze de més bona qualitat.
Usos
Tenien moltes coses per parlar, i el camí se’ls feia curt. Es van posar d’acord per fer campana junts una tarda sencera. Era emocionant fer una cosa com aquella, que havia sentit explicar a altres companyes, i pensava que ella mai no s’atreviria a fer. Quan es va fer l’hora de tornar a casa, en Lluís li va dir que ja feia dies que hi pensava, que ella li agradava molt, i que què li semblava si a partir d’aquell dia sortien junts. Es va quedar muda. Va notar les galtes calentes i una mena de buit a l’estómac.
Anna Masip, Al fons, Barcelona (Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2008)El senyor Joan era un contertuli conspicu del Casino, i tothom l’hauria trobat a faltar si una nit hi hagués fet campana. Fins i tot el dia que nasqué el noi, ja feia una pila d’anys, arribà, puntual i mudat —sense excessos, però— i convidà tothom a fàries i cafè, i encara tingué esma per explicar, fil per randa, com havien anat els fets.
Isabel-Clara Simó, «La bona persona del senyor Joan», dins Alcoi-Nova York (Barcelona: Edicions 62, 1987), pàg. 73
Tema de la setmana
Dites populars tretes de Per què diem…, d’Albert Vidal. La d’avui és un suggeriment de Joan Gallarde Navau, de Barcelona, o més aviat una consulta, perquè ens preguntava si sabíem l’origen d’aquesta expressió. La resposta, al primer enllaç.
Enllaços
L'escreix
Temes i etiquetes
11 comentaris a “fer campana”
Deixa un comentari
Al meu poble utilitzem la expressió FER FUGINA amb el mateix significat
Tot i que ja fa 50 anys que vaig fer el batxiller, he pensat que seria interessant explicar-vos que a Mallorca utilitzàvem el verb “fullar” i el substantiu “fullet”. Exemples: En Rafel ahir va fullar, o va fer fullet.
A Perpinyà diem: anar al safrà o fer safrà (mateix significat que fer campana). El DCVB recull aquesta expressió a l’entrada ‘safrà’:
Loc.—a) Anar al safrà (pir-or.), o Fer safrà (Tortosa, Maestrat, Cast.): fer campana, faltar a escola.
A Anglesola en diuen “fer pila”…
A Mataró i al Maresme en diuen “fer toris”, tal com explicava en aquest article del Punt-Avui en Manuel Cuyàs:
http://www.elpuntavui.cat/article/7-vista/8-articles/763709.html
“Davant l’institut amb més alumnes de la ciutat s’hi havia instal·lat un bar amb futbolins i altres màquines de jugar que es deia Toris.”
A València també utilitzem l´expressió ” fer fugina ” per dir no anar-hi a…
La Viquipèdia diu: “A Catalunya central se’n diu fer campana, a València i Gandia, fer fotja, a Tortosa, Maestrat i Castelló, fer safrà, a Lleida fer piles. Altres versions són: fer fugina, anar al safrà, fer llobada, fer rodó, fer toris, etc.”
Tenim un vocabulari ben variat i ric. Jo que sóc nascuda a Barcelona, al Barri Gòtic, només sabia: fer campana. Ara he après un munt d’expressions noves. Gràcies!!
A Polinyà (Ribera Baixa) dèiem fer fugina quan jo era jove.
En la meva infantesa es deia “fer curquita” però ara escolto més dir “fer campana”.
A Pego fem fotja i a l’Horta fugina.