Definició i usos
A propòsit del turisme i els voyeurs, Ernest Costa em va dir que a l’Escala, al començament del boom turístic, deien anar a fer borrom al fet d’anar a la platja a mirar estrangeres. Borrom és la manera escalenca d’anomenar el borró, una planta que es fa als arenals, especialment a les dunes d’algunes platges. A l’Escala hi ha dunes i mates de borró a la platja que toca a Sant Martí d’Empúries. Els pagesos hi anaven a collir borró o borrom per protegir les vinyes dels embats de la tramuntana. Feien parets de borró com si fossin barreres de xiprers a escala molt reduïda.
El borró és una planta que sol créixer a la part alta de les dunes. Així, doncs, parapetats darrere del pujol de sorra i de les tiges de borró, els primers voyeurs d’alemanyes i sueques en biquini tenien una excusa perfecta: anaven a fer borró. L’Ernest Costa s’ha pres la molèstia de verificar tota aquesta informació i em confirma que l’expressió és ben viva a l’Escala. Fins i tot ara que no queden vinyes i que ningú, doncs, fa borró o borrom en el sentit primigeni de l’expressió.
Ramon Solsona, A paraules em convides (Barcelona: Columna, 2005), pàg. 126
Tema de la setmana
Mots trets del llibre de Ramon Solsona A paraules em convides