Definició
1 Dividir (una cosa) en dues o més parts trencant-la o tallant-la.
2 Tallar (l’aire, l’aigua, el vent, etc.), travessar subtilment i de pressa (un fluid).
L’àguila fenia l’aire batent suaument les ales.
També: fendir
Etimologia
Del llatí fĭndĕre, mateix significat. La flexió verbal de fendre és com la de prendre; la de la variant fendir, com la de servir.
Usos
Començaré per dir «corria»
i ja la veig corrent:
sóc jo mateixa quan esclata
la força adolescent.
Sentia esquerpa tota cosa,
tot m’era nosa. Fi,
com un tallant, fendia l’aire
mon cos; i per fugir,
només la punta vigorosa
del peu a l’empedrat
i el braç que ritma i l’alegria
del cap escabellat.D’aquesta empenta apassionada
Clementina Arderiu, «De la llibertat?», dins Sempre i ara (1946)
prou bé tenim record.
De llibertat és una estampa
gravada al fons del cor.L’endemà de bon matí
Lluís Llach, «El bandoler» (1967)
davant la Verge del Carme,
de genolls està pregant
i a dos ciris encén la flama.
Però ben entrada la nit
quan la lluna és com una daga
fendirà el cel un nou crit,
pietat, pietat.
—No em mateu,
que tinc dos fills i una esposa,
us daré tot mon diner,
però no em claveu eixa daga.
No em mateu,
us demano per ma mare!
—Reseu l’últim «Crec en Déu».
—Pietat, pietat.
Tema de la setmana
Mots miscel·lanis trets de poemes