feina feta no fa destorb

Definició

Refrany que expressa que convé fer la feina de seguida, sense ajornar-la.

També: feina feta no té destorb , faena feta no porta destorb, faena feta no destorba… Vegeu-ne més variants a la Paremiologia catalana comparada digital, que és un pou sense fons d’informació lèxica.

Etimologia

Un destorb és ‘allò que destorba’ i naturalment ve de destorbar, del llatí disturbare, mateix significat.

Usos

  •    —I la tercera condició?
       La Maria em mirava i li veia una guspira encenent-se al fons dels ulls. Estava a punt d’afegir-se a les meves rialles:
       —La tercera és que tu i jo, un cop casats, és clar, tinguem un fill. I el bategem, així com cal.
       —Doncs mira, feina feta no fa destorb. Això ja ho tenim.
       Ara jo havia parat de riure i ella estava molt seriosa. Però encara li veia la guspira. I cada vegada brillava més.
       —I la criatura que neixi, el nostre fill en comú, si és una nena s’ha de dir Antigua.
       —No!!!

    Sílvia Soler, Una família fora de sèrie (Barcelona: Columna, 2010), pàg. 61
  • La PsychoCandy li ha dit que havia vist l’encarregat al porxo, però en Jordi només hi troba convidats; cada vegada més, per cert. Com pot ser que hagin proliferat d’aquesta manera? I no en coneix ni la meitat.
       Una dona consola un nen que plora sense miraments, la boca badada i els mocs com estalactites.
       —Tu rai, que ja la tens casada. Feina feta no fa destorb.
       És en Güibes amb la seva dona. Alts i ben plantats, potser no són feliços del tot, però com a mínim no sembla que es penedeixin d’haver-se conegut.

    Vicenç Pagès Jordà, Els jugadors de whist (Barcelona: Empúries, 2009), pàg. 141

Tema de la setmana

El refrany d’avui és un suggeriment de Joan Moles, de Salt (Gironès). L’arreplec biennal de virolla continua obert, tot i que molts dels llibres que oferíem a canvi dels donatius ja els hem exhaurit. Oh! Podeu fer-hi aportacions fins dilluns. Gràcies!

Enllaços

Temes i etiquetes

5 comentaris a “feina feta no fa destorb”

    • Josep Roma

      Que curiós que els dos autors que citeu avui amb aquest refrany siguin de Figueres i hagin patit càncers recentment. Amb la diferència que ja sabem: la Sílvia Soler se n’ha sortit (i per molts anys!), i el Vicenç Pagès, malauradament, no. El trobem a faltar.

      Respon

Deixa un comentari a Israel M. Guerrero

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

enfaristolar-sequan la guineu no les pot haver diu que són verdes