Definició
Que causa fastig. El fastig és la ‘sensació de cansament que produeix en l’ànim una cosa massa insistent o excessiva o mancada d’interès’. Està emparentat etimològicament amb fàstic, però no és el mateix.
«Més val desig que fastig»: vol dir que convé més acabar-se allò que s’ha cuinat i quedar amb gana, que menjar-ne massa i sentir-se’n cansat (Eivissa).
Etimologia
De fàstic, de l’antic fastig, del llatí fastidium, mateix significat, amb canvi d’accent a partir de fastigós, fastigar per analogia amb càstig a partir de castigar.
Usos
Ja veieu que res de tot això no val la pena ni de ser esmentat i voldria parlar-vos d’una altra cosa, no d’una hipotètica trobada amb una noia que no sé d’on vindria ni on aniria i que hauria volgut aturar-me si mai hagués anat al carrer Petritxol, però ja he dit que no hi vaig mai i que no vull discutir-ho aquí… Seria fastijós per a tothom, doncs, evocar crits que no hi ha cap motiu d’imaginar, i no ho faré, uns crits que haurien servit, però per què?, per parlar del lloc d’origen d’aquesta noia, que podria ser Cassà de la Selva, però no tinc pas la intenció de saber res, i menys encara d’explicar res, d’aquesta ciutat…
Joan-Lluís Lluís, «Preterició», dins Xocolata desfeta. Exercicis d’espill (Barcelona: La Magrana, 2010), pàg. 88
Tema de la setmana
Per sucar-hi melindros, a la Xocolata desfeta de Joan-Lluís Lluís.