Definició
1 Nom de diversos ocells de la família dels falcònids, pertanyents gairebé tots al gènere Falco, i una sola espècie al gènere Pernis. Cal esmentar el falcó mostatxut (F. subbuteo), de color negre pissarrenc, amb el pit, la gola i els flancs de color blanc rogenc amb ratlles verticals negrenques, el falcó pelegrí (F. peregrinus), de color gris pissarrenc, la gola blanca i el pit blanc rogenc tacat de negre, i el falcó torter (o de la reina) (F. eleonorae), de color gris molt fosc, amb la cua més llarga que els altres falcons.
El falcó pelegrí és el més veloç dels animals, ja que en caure en picat pot superar els 300 quilòmetres per hora.
2 En un govern, partidari d’una actitud dura o del recurs a la força per resoldre els conflictes.
Els falcons exigien mesures de represàlia contra els rebels, però finalment es va imposar el diàleg i la moderació.
Etimologia
Del llatí tardà falco, -onis, mateix significat, d’origen incert, probablement derivat de falx, ‘falç’, a causa de les urpes retorçades de l’ocell.
Usos
Ara sóc un falcó i sobre la mà m’aferro
Narcís Comadira, «Falconeria», dins Enigma (1985)
del meu senyor. Respiro l’aire net del matí
i l’olor del vellut i les martes, la suor dels cavalls,
el fenc petjat, els vapors
que pugen de la terra.
Herbes i flors menudes, tapís gemat que veuré
des de dalt, quan en cercles, magnificent,
observi els meus dominis, la prada, els arbrissons,
el rierol, la llebre esmunyedissa.L’infant Ausiàs, tot ulls, atén el falconer del duc que li ensenya com s’ensinistren aquests ocellots ferotges que l’encisen. El duc se’l mira, un moment, aquest vailet, únic fill del seu noble, fidel i honrat amic, Pere March.
Josep Piera, Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March (Barcelona: Edicions 62, 2001)
—¿T’agraden aquestes aus? —li diu.
—Sí, senyor; m’agraden molt, senyor! —respon reverent, amb to tímid i d’admiració l’infant Ausiàs. El duc somriu, encantat de la resposta adelerada del xiquet.
—Doncs, aquest —fa el duc, mentre indica amb el senyal de la mà un jove i altiu falcó munterí—, d’ara endavant serà teu; tu en tindràs cura i li ensenyaràs a caçar coloms. Així, també, tindràs un record meu…, per quan ja no seré ací.
—Mercés, senyor. Mil mercés. Podeu estar segur que sabré tenir-ne la millor cura —respon Ausiàs, sorprés, fent el gest de besar-li la mà.
Tema de la setmana
El tema d’aquesta setmana l’heu de descobrir vosaltres. També heu d’endevinar quin dels cinc mots que enviem de dilluns a divendres no encaixa amb els altres quatre i per què. El primer subscriptor que enviï la resposta correcta a mots@rodamots.cat guanya un dels llibres lul·lians que vèiem la setmana passada. En sortejarem dos més entre la resta d’encertants. Vegeu les bases completes de participació al primer enllaç.
És un ocell molt emblemàtic per als gironins. L’any 1082 Ramon Berenguer, “Cap d’Estopes”, va anar de cacera al Montnegre, entre Hostalric i St. Celoni. Aquí va ser assassinat. Sempre s’ha cregut que l’assassí fou el seu germà Berenguer Ramon. El cadáver va ser trobat per un pagès en sentir els laments del falcó del Comte, posat en una branca sobre el gorg on jeia l’home. Va volar sobre la comitiva fúnebre fins a Girona.
Avui podem veure la figura d’un falcó de pedra en un dels nervis de la volta gòtica de l’entrada a les sales capitulars de la Catedral de Girona que s’hi va posar per recordar el fet.
Molt apropiat per a aquesta setmana el títol del poemari d’on heu tret el primer passatge d’avui, aquest preciós poema de Narcís Comadira del falcó que és poeta.
El falcó torter és el nom que rep a Mallorca el que en català peninsular diem un esparver (Accipiter nisus, en qualsevol cas). A Mallorca el nom esparver es reserva per a l’àguila calçada (Hieraaetus pennatus). El falcó de la reina és una altra espècie diferent, és el que a les Illes Balears es coneix com a falcó marí (Falco eleonorae).