Definició
Matèria de què és feta una cosa.
Aquests mobles són de bona estofa.
S’usa sobretot en sentit figurat:
Tan dolent és l’un com l’altre: són de la mateixa estofa.
En la Lluïsa hi ha l’estofa d’una sàvia.
Etimologia
Del francès antic estofe, ‘materials diversos’, segurament derivat del verb e(s)tofer, ‘preparar’, probablement de l’antic alt alemany stopfôn, ‘reblir; tapar’.
Usos
Com havia pogut intimar amb un home així i presentar-me’l? Alt, fart, amb celles de carbó, la pell negra d’un traïdor de melodrama, Enrik (li agradava molt la k que el feia d’una estofa superior a la plebs) Porquerol presumia d’artista. Llegia sense parar. Tantes lectures li permetien d’escapar-se de la realitat, aquella realitat decebedora que encara no li havia fornit el tema de l’obra mestra que portava dins seu. Un dia, quan s’hi posaria de valent, la terra tremolaria tant com si la Xina hagués sortit de la seua inèrcia secular.
Joan-Daniel Bezsonoff, La guerra dels cornuts (Barcelona: Empúries, 2004)No se m’havia endut a casa cap ric d’aquells als qui els surten els diners per les orelles, sinó un parell de lladres de baixa estofa que malvivien en trenta metres quadrats i que, a sobre, m’havien cedit l’habitació on dormien ells, com si fos un convidat de luxe.
Blanca Busquets, Tren a Puigcerdà (Barcelona: Rosa dels Vents, 2007)