La consolació es dóna també a l’esquerra. Un exemple: si hom defineix l’avantguarda com a avançada lúcida en solitari que solament es veu recolzada per la massa en els moments culminants, l’avantguarda no sols es pot aconsolar de la seua escassa incidència, sinó que també pot ser immune a tota reflexió autocrítica. El precursor pot trobar en el seu caràcter de precursor l’explicació suficient al fet que el present li siga esquiu.

Josep Vicent Marqués, País perplex (València: Tres i Quatre, 1974)

Salut a la novella rosa
que no ha temut el dia esquiu,
i lluita amb pluja i vent a penes viu!

Josep Carner, El veire encantat (1933)