Definició
Berenar (rossellonès). Com berenar, també s’usa com a nom (m), juntament amb les variants espertina (f) i espertineta (f).
Després d’haver jugat a la pilota al repetell del sol, la mainada espertinava a l’ombra, regalant de suor.
Quan arribavi d’escola, pujavi les escales de quatre en quatre perquè sabiï que la padrina ja m’havia apuntat l’espertinar.
Etimologia
És un mot occità: espertinar, vespertinar, que ve del llatí vespertinare (de vesper, ‘relatiu al caient del dia’): «Van fer un espertinar que els hi va valguer d’una verdadera repeixada» (E. Caseponce); «En una font fresca van espertinar» (cançó popular).
Pere Verdaguer, Diccionari del rossellonès (2002)
Usos
Les paraules mai oblidades l’acompanyaven per Rússia. De tant en tant, es passejava per la França de Balzac i Stendhal, que preferia llegir en francès.
Joan-Daniel Bezsonoff, Els taxistes del tsar (Barcelona: Empúries, 2007)
Abans de sortir, vam espertinar amb magdalenes i bescuits de xicolata. Com tots els vells, s’havien fet molt llaminers. Vaig voler saber com es deia adéu en rus.
—до свидания, da svidania…De totes les paraules de la meva infància, no n’hi ha cap que em sembli tan càlida com espertineta. Una paraula molt injustament absent del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, l’equivalent exacte de ‘berenar’. «Anem a espertinar», o «Anem a preparar l’espertinar» o, molt millor, «Anem a fer una espertineta». I quan la meva mare ens ho proposava, sabíem que seria una tarda una mica especial, encara que el pa i la xocolata fossin els mateixos de sempre. Perquè a casa nostra l’espertinar era una berena normal però l’espertineta es feia a fora, per les vinyes i els descampats, pels rierols sorrencs i els marges entapissats de romegueres.
Joan-Lluís Lluís, Els invisibles (Barcelona: L’Avenç, 2020), pàg. 27
Tema de la setmana
Fa un mes i mig la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans va presentar les noves paraules que s’havien incorporat al seu diccionari (DIEC). Aquesta setmana veurem cinc d’aquests mots que a partir d’ara ja són normatius (i, per tant, poden aparèixer en qualsevol combinació del Paraulògic. Bé, el d’avui no, que té més de set lletres!).